Coses que NO he après a la Rivera Maia (2)

No he entès ni com està organitzat Mèxic, ni com estaven organitzats els maies ni les cultures que hi havia ni res... No sé què és la península del Yucatàn (a part d'una atracció de Port Aventura), sé que hi ha estats (com Quintana Ro), però també sé que la Riviera Maia no és un estat, sinò que és una zona que no sé com la consideren. 

Sé que hi havia maies, però sé que n'hi va haver com a dues generacions: els de la primera generació eren bona gent (juagven al juego de la pelota per entretenir-se i qui guanyava era un heroi), i els de la segona em sembla que eren pitjors perquè feien sacrificis i coses així (qui guanyava al juego de la pelota era un heroi, però el mataven).

Tampoc sé si l'espanyol que va descobrir els maies era bo o dolent (i si el tenien considerat com a bo o com a dolent). I tampoc sé com es que es va acabar la cultura maia. Ah, tampoc sé fins on arribava aquesta cultura, perquè em sembla que no era només Mèxic (ja que ens va explicar que a Guatemala també hi havia piràmides dels Maies, o sigui que devien passar les fronteres mexicanes).

En resum, un cacau...

Coses que NO he après a la Rivera Maia

Després de més d'una setmana allà, encara no he descobert com es diu aquella zona ni, encara menys, com s'escriu:

- Rivera Maia

- Riviera Maia

- Ribera Maia

- Ribiera Maia

- Rivera Maya

- Riviera Maya

- Ribera Maya

- Ribiera Maya

S'acceptes propostes, sempre que estiguin degudament constatades.

Coses que he après a la Riviera Maia (2)

La Riviera Maia és a Mèxic, concretament a la banya de Mèxic que gairebé toca a Cuba. I el mar d'aquesta zona és el mar Carib. I, per tant, les platges de la Rivera Maia són platges caribenyes.

També he après que les platges de la Costa Brava poden ser millors que les platges de la Costa Daurada, però ni punt de comparació amb les mexicanes.  :D

Coses que he après a la Rivera Maia

A dins dels cocos sovint es troben esquelets de ratolins, perquè és més fàcil per a ells, àvids i prims, d'entrar-hi, que de sortir-ne, saciats però grassos.

Chess is my life

Viktor Korchnoi, gran mestre rus

Examens

Evidentment, fa quasi un mes que no escric res, i com que demà tinc el primer examen i no tinc res de feina... A comentar! Jeje, i de passo saludo a l'Alexandra! Que s'ha ficat aquí al blog també! Holaaaa!

Abans d'anar a sopar, m'agradaria fer unes quantes constatacions (constatades) que es donen en èpoques d'examens, amb la seva possible explicació teòrica.

1) Aquests dies, la meva habitació està més neta i ordenada que mai. Explicació: Definitivament, qualsevol cosa és millor que estudiar. Abans d'asseure'm a la cadira cal fer el llit (que em desconcentra estudiar amb el llit desfet), ordenar l'escriptori i, posats a fer, abans d'estudiar, millor rentar els plats, escombrar, baixar les escombraries, rentar el lavabo... Tot, excepte asseure't a la cadira.

2) Tal com ja he dit al "Què et passa pel cap?", tothom està connectat al Facebook. Explicació: Abans de començar a estudiar o quan et connectes un moment al Campus per imprimir les diapositives del tema 4, mires un moment si hi tens algun mail, mires un momentet el Facebook per veure si hi ha alguna cosa nova, veus una cosa interessant a la portada i... et passes mitja tarda xafardejant!

3) Els professors sempre s'esperen a penjar les últimes coses (i, normalment, les més important i llargues com resums, examens d'altres anys...) a que jo hagi anat a casa a imprimir TOT el que trobo pel Campus i me'n torno a Bcn amb la intenció de quedar-me tots els examens. Explicació: Els professors (o la Pompeu) tenen un acord amb la copisteria, i s'emporten una comissió si els apunts que imprimeixes són de la uni.

4) Fan els millors capítuls de les sèries, estrenen pel·lícules que m'agradaria veure, fan programes interessants... I no només coses de la tele. Fa bon temps, al carrer hi ha gent, etc. Explicació: Aquí n'he trobat dues de possibles. Una, sóc gafe. Dos, no valores el que tens fins que no ho tens. Suposo que les dues són possibles i probables.

5) M'entren ganes de llegir qualsevol cosa, que no sigui els apunts. De fet, aquests dies m'he fet soci d'una biblioteca (tot i que encara he d'anar a buscar el carnet...). Explicació: Remordiments. Saps que has de llegir molt, però tens ganes de fer coses que t'agradin. Total, que el cervell es bloqueja i de Llegeix + Fes el que t'agradi, en surt Llegeix el que t'agradi. O si la explicació no és així, segur que és similar...

I tot i que n'hi ha més de constatacions, paro perquè no em vull fer pesat,, perquè de d'anar a sopar i perquè demà tinc examen i he d'estudiar molt.

Sort!

Dansa de la Fada de Sucre

Des de Vilanova de Bellpuig (i escrit en un idioma perquè ho puguis entendre, perquè ja no sé site'n recordes del català... jeje!)

Happy Canadian Birthday!!!!!!!!!!!









(... i una mica d'informació...)

El Trencanous és un ballet en dos actes basat en el conte de E.T.A. Hoffman, "El trencanous i el rei dels ratolins". La música és de Chaikovski (1840-1893) i lacoreografia original de Lev Ivanon.
Aquest ballet es va estrenar el 5 de desembre de 1892 al Teatre Mariinsky de Sant Petersburg. Els seus personates principals són la Clara, Drosselmeyer (el padrí de la Clara) i El Trencanous.
Chaikovski composaria posteriorment una Suite Orquestal del ballet, per a la qualva prendre sobretot moments de Segon Acte.
Un dels fragments més populars del Trencanous és la dansa de la Fada de Sucre, composada inicialment per armònica de cristall, malgrat que Chaikovski canviés en l'últim moment d'opiníó, éssent confiada a l'estrena a un nou instrument, la celesta, inventat entre 1866 i 1868 per constructor d'armonis Mustel.

Revolutionary Road

Una vida buida és una vida on no tens cap objectiu pel qual lluitar, fas les coses per quedar bé i perquè "és el que toca", tens uns amics o una parella que realment no estimes, treballes en una feina que no t'agrada...
La dificultat no es troba en veure que vius una vida completament buida. El que és realment difícil és entendre que vius una vida IRREMEDIABLEMENT buida i que, en el futur, no aconseguiràs arreglar-ho i omplir-la. Quan comprens això, entens que la única opció és canviar completament de vida i començar-la de nou...



Revolutionary Road

El somiatruites

Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny
on només hi estudien els nens que somien en truites.
És l’escola dels somiatruites,
on només hi estudien els nens que somien en truites.
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
i a mitjanit despegava i volava, volava i volava...
I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop
i es passava les nits senceres udolant sota la lluna plena,
i ho feia així: Au, au, au i auuuuuuuuuuuuuuuuuu!

I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
i mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines.
Ah! I a més a més, era íntima dels dofins i els taurons i
les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
i se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei
d’Espanya!
I el Gerard que somiava que era un gat,
que somiava que era en Gerard que somiava...
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava;
i la Roser que somiava que la mare mai la renyava;
i la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
I parlava xinès de la Xina :
Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano! (Booong)

I l’Albert que somiava i somiava i somiava i somiava...
I de tant que somiava, mai no es despertava!
I a l’escola, és clar, mai s’hi presentava
però la senyoreta mai li posava una falta i sempre
l’aprovava.
I és que l’Albert estudiar no estudiava,
però somiar... carai si somiava!
Carai quina senyoreta, que simpàtica que era!
I somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna:
Lailo lailo olé! Lailo lorailo olé, olé!
Hi ha una escola perduda al mig del Montseny
on només hi estudien els nens que somien en truites.
És l’escola dels somiatruites...
I el Ramon que somiava coses tan estranyes
que és impossible explicar-les!
I, en fi, sobre les coses que somiava la Laura,
és millor no saber-les...
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes, ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes;
amb finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes.
I mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Gluglgugluuuuu........

Sempre reps molt més del que dones...

Ajuda'ns a difondre'l.

Treball de camp

Experiment XXXVIII

Si quan em donen la notícia de la teva mort (real o fingida, no m'importa), veus que tardo a reaccionar...

... no és per pena ni dolor, no és perqué estigui impressionat, ni perquè m'hagi quedat en estat de shock, ni perquè senti un nus a la gola, i encara menys (no, mare meva!) perquè milers d'agulles col·lapsin els meus ulls lluitant per sortir en forma de llàgrimes.

No.

El més probable és que simplement estigui pensant quina seria la reacció més acceptada socialment per un ésser humà, abans de dur-la a terme.

Espero que no t'importin aquests milisegons, saps que sempre m'ha costat identificar els meus sentiments... quan hi són.