Treball de camp

Experiment XXXVIII

Si quan em donen la notícia de la teva mort (real o fingida, no m'importa), veus que tardo a reaccionar...

... no és per pena ni dolor, no és perqué estigui impressionat, ni perquè m'hagi quedat en estat de shock, ni perquè senti un nus a la gola, i encara menys (no, mare meva!) perquè milers d'agulles col·lapsin els meus ulls lluitant per sortir en forma de llàgrimes.

No.

El més probable és que simplement estigui pensant quina seria la reacció més acceptada socialment per un ésser humà, abans de dur-la a terme.

Espero que no t'importin aquests milisegons, saps que sempre m'ha costat identificar els meus sentiments... quan hi són.