Revolutionary Road

Una vida buida és una vida on no tens cap objectiu pel qual lluitar, fas les coses per quedar bé i perquè "és el que toca", tens uns amics o una parella que realment no estimes, treballes en una feina que no t'agrada...
La dificultat no es troba en veure que vius una vida completament buida. El que és realment difícil és entendre que vius una vida IRREMEDIABLEMENT buida i que, en el futur, no aconseguiràs arreglar-ho i omplir-la. Quan comprens això, entens que la única opció és canviar completament de vida i començar-la de nou...



Revolutionary Road

El somiatruites

Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny
on només hi estudien els nens que somien en truites.
És l’escola dels somiatruites,
on només hi estudien els nens que somien en truites.
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
i a mitjanit despegava i volava, volava i volava...
I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop
i es passava les nits senceres udolant sota la lluna plena,
i ho feia així: Au, au, au i auuuuuuuuuuuuuuuuuu!

I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
i mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines.
Ah! I a més a més, era íntima dels dofins i els taurons i
les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
i se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei
d’Espanya!
I el Gerard que somiava que era un gat,
que somiava que era en Gerard que somiava...
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava;
i la Roser que somiava que la mare mai la renyava;
i la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
I parlava xinès de la Xina :
Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano! (Booong)

I l’Albert que somiava i somiava i somiava i somiava...
I de tant que somiava, mai no es despertava!
I a l’escola, és clar, mai s’hi presentava
però la senyoreta mai li posava una falta i sempre
l’aprovava.
I és que l’Albert estudiar no estudiava,
però somiar... carai si somiava!
Carai quina senyoreta, que simpàtica que era!
I somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna:
Lailo lailo olé! Lailo lorailo olé, olé!
Hi ha una escola perduda al mig del Montseny
on només hi estudien els nens que somien en truites.
És l’escola dels somiatruites...
I el Ramon que somiava coses tan estranyes
que és impossible explicar-les!
I, en fi, sobre les coses que somiava la Laura,
és millor no saber-les...
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes, ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes;
amb finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes.
I mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Gluglgugluuuuu........