Experiment XXXVIII
Si quan em donen la notícia de la teva mort (real o fingida, no m'importa), veus que tardo a reaccionar...
... no és per pena ni dolor, no és perqué estigui impressionat, ni perquè m'hagi quedat en estat de shock, ni perquè senti un nus a la gola, i encara menys (no, mare meva!) perquè milers d'agulles col·lapsin els meus ulls lluitant per sortir en forma de llàgrimes.
No.
El més probable és que simplement estigui pensant quina seria la reacció més acceptada socialment per un ésser humà, abans de dur-la a terme.
Espero que no t'importin aquests milisegons, saps que sempre m'ha costat identificar els meus sentiments... quan hi són.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No... Aquesta no era la secció esmentada (que algú confon amb secció estrella, jeje, encara no...
Joan
Hehe, jo m'ho havia pensat, que era la secció estrella... Potser la gent es pensa que tenies amagades les dots literàries, però jo ja les coneixia! Potser aquest any (l'últim!) ens podríem tornar a presentar al concurs de la pompeu i sortir-ne amb una mica més de dignitat!!! :PPP
PD: A la comprovació de paraules avui m'ha sortit "dents" :P
mariona reina, t'has de fer un blog pq no et puc kntestar els comments... jeje! home, les meves dots literàries no poden ser la secció estrella, pq sino cada seccio seria la seccio estrella, pq sempre ho escric jo! jeje!
ome, podriem presentar-nos, pero com ho farem? podriem fer... mmm... "Epistolari internauta intercontinental. Les cartes entre una Erasmus i un amic". Pq les nostres obres tenen una base real, no? O algo mes que una base, jaja!
I lo de que en sortim amb més dignitat... Dignitat? Que és això? Jeje! Home... No costaria gaire superar-nos, però aquell estil és la nostra marca! ;-)
Joan
Publica un comentari a l'entrada