dimarts, 28 d’octubre del 2008

Tú la letra, yo la música

Sí, sí... Això d'actualitzar un blog és molt fàcil quan s'està dues setmanes a caseta sense fer res durant les tardes... Però costa molt quan s'està a Barcelona, amb la gent, la universitat i tot el que comporta.

En fi, avui anava a estrenar una secció que a mi, personalment, em fa molta gràcia. De fet, les dos raons per les que em feia gràcia obrir un blog eren per penjar vídeos del youtube i per aquesta secció. Però per veure-la us haureu d'esperar a demà (o quan vulgui que sigui la pròxima entrada, jeje).

Però com que també vaig prometre que penjaria les pel·lícules que anés veient, doncs aquí ho teniu. Aquest cap de setmana n'he vist tres. De dues no cal ni parlar-ne perquè tothom les deu haver vist: Spiderman 3 i El orfanato.

L'altra és Tú la letra, yo la música, una comèdia musical romanticota. La veritat és que per ser del gènere de pel·lícula que és, doncs està prou bé. A veure, la part del mig potser sobra una mica, però el principi i el final estàn molt bé.

Sinopsi
Alex Fletcher (Hugh Grant), una estrella del pop acabada dels anys 80, s'ha vist relegat a treballar en el circuit de la nostalgia, a fires de poble i parcs d'atraccions.
Però ara té l'oportunitat de tornar a escena quan la gran diva Cora Corman (Haley Benett) l'invita a compondre i gravar un duet amb ella. Però hi ha un problema: Alex no ha compost cap cançó des de fa anys, mai ha escrit lletres i només té dos dies per compondre una cançó d'èxit. Sophie Fisher (Drew Barrymore), la simpàtica noia que li cuida les plantes, posseeix un do de la paraula que crida l'atenció al compositor. Sophie acaba de sortir d'una relació que va acabar malament i, per tant, no està disposada a col·laborar amb ningú. I encara menys amb l'Alex, una persona que li té pànic als compromisos. Els dos hauran de plantar cara a les seves pors i a la música si volen trobar l'amor i l'èxit que es mereixen.

I com que no he pogut estrenar la secció (el somni número 1 del blog), us penjo tres vídeos de la pel·lícula.
El primer es tracta de la cançó principal (i la banda sonora) de la pel·lícula, que és la que componen. I el segon, és una altra de les cançons que canten a la pel·lícula, que la fico perquè fa gràcia veure a Mr. Grant cantant cançons d'amor.

Way Back Into Love - Hugh Grant & Drew Barrimore


Don't write me off - Hugh Grant


Salut!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No l'he vista, aquesta pel·lícula... Tot i que vaig estar a puuunt d'anar-la a veure al cine quan la van estrenar... Ja et faré cas i si la trobo a la biblio l'agafaré per mirar-la! Aviam quina és la secció estrella del blog... :P

Anònim ha dit...

Per cert, me'n vaig a Nova York del 17 al 21 de desembre, si vols venir... ja ho saps!!! :P Serà quasi Nadal i hi haurà l'arbre de Nadal més gran del món i tota la pesca. Jejej, és una oportunitat irrepetible :P