Viva la vida

Jo dominava el món, els mars s'alçaven quan jo ho ordenava... Ara als matins escombro sol, escombro els carrers que abans posseïa. Acostumava a tirar els daus, sentint la por del meu enemic als seus ulls i sentint la multitud cantant: "Ara el vell Rei està mort! Llarga vida al rei!"

Un minut vaig tenir la clau, al següent les parets em van tancar i vaig descobrir que els meus castells s'aguantaven amb pilars de sal i pilars d'arena.

Vaig sentir sonar les campanes de Jerusalem, els Cors de la Guàrdia
Romana cantaven. Són el meu mirall, la meva espasa i el meu escut, els meus missioners en terres estranyes. Per alguna raó que no puc explicar, una vegada vas haver marxat, mai més hi va haver una paraula honesta.

I aquí va ser quan vaig dominar el món...

Va ser el vent malvat i rebel que va bufar i va derrumbar les portes per
deixar-me entrar. Finestres destrossades i el so dels tambors... La gent no podía creure en què m'havia convertit, els revolucionaris esperaven el meu cap en safata de plata. Tan sols una marioneta en una corda solitària; oh! qui voldrà ser el rei?

Vaig sentir sonar les campanes de Jerusalem, els Cors de la Guàrdia
Romana cantaven. Són el meu mirall, la meva espasa i el meu escut,
els meus missioners en terres estranyes. Per alguna raó que no puc explicar, sé que Sant Pere no em cridarà, mai una paraula honesta...

Però aquí es quan vaig dominar el món...

Per què escriure això? Per què ho sento o per què m'agrada?